Este próximo sábado 21, a partir de las 12.30h, arranca lo que será una terrible saga de encuentros vermuteros con transfondo poético (y viceversa) de corte —como poco— apocalíptico. Orquestado por Sebastià Jovani, [CLAUDÀTOR] removerá cada mediodía de los próximos sábados las conciencias y los tímpanos de los más aguerridos. Hipotálamos al punto de nieve.
En palabras de la cúpula:
A partir del proper 21 de novembre irromp a Gràcia un nou vòrtex per a la disbauxa poètica i l'enginyeria performativa: Claudàtor.
Ens plantem al Bar 134 (Torrent de l'Olla, 134) en horari de sàbbath
vermuter, tot encetant una programació híbrida, en què hi tindran cabuda
des de recitaires consumats fins a mestres de l'orfebreria electrònica,
passant per al·lienígenes postpunk, cantautors al·lienats o aventurers
de l'acràcia més insubornable. Tot això, òbviament, en el contrallum de
glopades de vermut i les fenelles d'olives trencades.
I per què “Claudàtor“? Potser perquè el [ ] és un interval, un incís, més que un parèntesi; una consigna, una clau, un portal obert almmur de text de les coses i que vindria a dir que val la pena que hom s’aturi un moment a llegir i/o a escoltar què caram hi està passant, allà.
I el que passarà en aquest preàmbul o [situació # 0] serà un royal rumble d’intervencions descamisades, de transpiracions poètiques i conspiracions sonores embastades segons un mecanisme de suau esbudellament maridat amb tragos llargs i olives trencades: la rauxa psycho-rumbera de Mi Querido Virus, la carcanada post-nuclear de Riot Über Alles, les geometries sonores del segell Ataraxia Trend i l’olímpica manca de sentit comú de Sebastià Jovani.
Us esperem en aquest pròleg que tot i arribar com a cita prèvia té molt ja de situació límit...
I per què “Claudàtor“? Potser perquè el [ ] és un interval, un incís, més que un parèntesi; una consigna, una clau, un portal obert almmur de text de les coses i que vindria a dir que val la pena que hom s’aturi un moment a llegir i/o a escoltar què caram hi està passant, allà.
I el que passarà en aquest preàmbul o [situació # 0] serà un royal rumble d’intervencions descamisades, de transpiracions poètiques i conspiracions sonores embastades segons un mecanisme de suau esbudellament maridat amb tragos llargs i olives trencades: la rauxa psycho-rumbera de Mi Querido Virus, la carcanada post-nuclear de Riot Über Alles, les geometries sonores del segell Ataraxia Trend i l’olímpica manca de sentit comú de Sebastià Jovani.
Us esperem en aquest pròleg que tot i arribar com a cita prèvia té molt ja de situació límit...
